El Miquel havia de ser la víctima dels encants de la Núria. El Jaume havia de caure als braços de la Mercè. Tots dos havien estat els escollits d'una peculiar aposta entre les dues noies. Només guanyaria aquella que aconseguís sortir primera amb el noi que s'havien assignat a l'atzar. A la Núria no li agradava el Miquel. A la Mercè tampoc no li agradava el Jaume. La Núria creia que a la Mercè li agradava el Jaume. La Mercè pensava que a la Núria li agradava el Miquel. Cap de les dues s'ho va dir doncs es tractava tan sols d'una aposta i no volien perdre ni el temps ni l'amistat que les havia unides tants i tants anys. Però la Núria no li hauria dit mai a la Mercè que el Jaume la captivava. La Mercè tampoc li hauria confessat mai a la Núria que era el Miquel qui la fascinava. Tanmateix cap de les dues volia perdre l'aposta. Tant el Miquel com el Jaume desconeixien els seus propòsits. Ni el Miquel ni el Jaume sabien que eren els conillets d'índies en l'innocent joc de les dues noies. La Núria fou la primera en atansar-se al Miquel. La Mercè s'ho pensà dos cops abans d'acostar-se al Jaume. Els uns no tardaren a trobar-se amb els altres.
Tots quatre sortirien cada tarda a fer el got a la Plaça de les Flors, farien sortides en cotxe als pobles del voltant, excursions per la muntanya i acampada lliure vora el llac de Sant Maurici. Aviat tots a quatre els començarien a anomenar colla. No obstant, al Miquel, la Núria no li despertava cap interès; trobava més encisadora la timidesa de la Mercè. D'altra banda, al Jaume, la Mercè no li feia prou el pes; preferia la desinvoltura de la Núria. De mica en mica, les noies es deixaren emportar pels seus veritables sentiments i no tardaren gaire en oblidar l'absurda aposta. La Núria es sorprengué al saber que la Mercè se sentia enamorada del Miquel. La Mercè queda corpresa en saber que la Núria se sentia atreta pel Jaume. Fou primer el Jaume qui li demanà per sortir a la Núria. Aquesta hi accedí encantada. Posteriorment fou el Miquel qui,tímidament,li demanà per sortir a la Mercè. Aquesta no s'hi negà de cap manera. Aviat a tots quatre els començaren a anomenar parelletes. Tanmateix, tant la Mercè com la Núria estaven d'allò més contentes a la vora del seu noi estimat. El Jaume però semblava estar més satisfet que no pas el Miquel puix ell havia estat el vencedor de la seva singular aposta.
