Dóna'm
la mà que anirem per la riba,
ben a
la vora del mar bategant,
tindrem
la mida de totes les coses
només
en dir-nos que ens seguim amant.
Les
barques llunyes i les de la sorra
prendran
un aire fidel i discret,
no ens
miraran; miraran noves rutes
amb
l'esguard lent del copsador distret.
Dóna'm
la mà i arrecera la galta
sobre
el meu pit, i no temis ningú.
I les
palmeres ens donaran ombra
I les
gavines sota el sol que lluu
ens
portaran la salabror que amara,
a l'amor,
tota cosa prop del mar:
i jo,
aleshores, besaré ta galta;
i la
besada ens durà el joc d'amar.
Dóna'ma
la mà que anirem per la riba
ben a
la vora del mar bategant,
tindrem
la mida de totes les coses
només
en dir-nos que ens seguim amant.
Joan Salvat-Papasseit (Barcelona, 1894-1924)
