Suau plugim que acarona fidel,
sota l'immensitat del teu cel,
en llàgrimes d'un obscur passat.
La nua bellesa de la blanca Lluna,
desfici virtual de la teva pell,
flirteja segura amb el vent,
en el cercle de la dansa més pura.
El meu cor ple de nit,
presoner d'una gàbia sens clau,
cerca dies de llum en el teu matí,
i deslliura l'últim pensament esclau.
És ta veu qui omple fins vessar,
una a una les esquerdes de mon cor,
qui n'arrossega les fulles caigudes,
mentre la llum càl.lida del sol es pon.
Les teves carícies s'estenen,
fermes en la immensa buidor,
per trencar antics silencis,
en un espai crivellat de por.
Un petit estel d'il.lusió i recança
rutilant en la calma de la nit,
brillant i pur d'esperança,
muda la meva estança,
en el més anhelat desig.
( Tornar a estar amb tu )
Extracte de "Estels de Desig" - Mephisto
