"Camina
plàcidament entre el soroll i la pressa, i recorda quanta pau hi pot haver en
un breu instant de silenci. No et rendeixis mai i escolta’t; doncs el temor s’esvaeix
tot just intueix una passa valenta i es difumina tant aviat endevina un batec sense
carcassa. Viu sense desviure’t però desviu-te per viure, perquè tot camí
et planteja sempre una història: i aquesta és la teva i mai la de cap altre. Evita que un míser soroll
esmicoli, feréstec, l’esperit de la teva lluita, perquè mai un exèrcit de crits solemnes reeixirà, per sobre l’argument solitari més tímid. Gaudeix sense por ni ombra dels èxits de guineu quan
s’atansin, sense oblidar mai el pla de formiga que els va aconseguir modelar de llum quan ningú els creia. Prepara a
consciencia un fràgil segon perquè la suma de tots ells farà el teu minut més
complet. Dibuixa una idea descalça; en tot cas ja sabrà trobar tota sola la
roba adequada que la vesteixi de formes. Renuncia a la pancarta del paradís d’una passió
congelada davant l’infern incert de la més intensa besada. Pren el cim del teu
cos buidat i clava-hi la quimera ferma del desig, just enmig de l’espinada. No estalviïs mai un
somriure, perquè serà la línia corba que sempre ho redreçarà tot quan estiguis
baldada. Desvetlla’t en una nit d’insomni quan no aconsegueixis somiar i
despulla't davant qualsevol somni per transformar-lo en la millor nit d’insomni.
Marca tant sols una diferència i el seu accent obert prendrà aviat la silueta d'un record perdurable.
Canvia o flueix, però no congelis ni un sol alè; si cal fes per llençar-te a córrer cap al
cel o procura caure aviat del terra. Passeja les teves imperfeccions sense
maquillatges de disfressa firada i entossudeix vermellosa per defensar una intuïció sincera, però
recorda tothora, que ... tu i només tu tens la clau del forrellat que atorga la
llibertat a la teva ment i la combinació idònia per gronxar els teus ulls fins al
límit d’una absència plena, sense reparar en el buit del temps i la distància."
Sigues TU. Millor, siguem NOSALTRES.
